Experiència

La Vila de Tibi

A la vora de la Serra de la Penyaroja, amb el massís del Migmó com a escenari natural de fons, Tibi conserva un valuós patrimoni cultural que simbolitza la forma de vida d'un poble de muntanya.
Fes scroll o desplaça a la dreta per començar l'experiència!

Tram 1

Patrimoni Històric Tibi: Conjunt hidràulic

Plaza la Glorieta i bassa
Enclavament espaiós quadrangular amb arbreda, envoltat de bancs de gelosia i font, amb encant per a lloc de reunió i tertúlia. Al fons la bassa i el passeig de la Santa.

Font de la Glorieta

Primera a rebre a través de séquies, les aigües procedents del naixement de L’Ull de la Font, per a ús comunal. Les aigües sobrants anaven a la bassa situada a la part posterior, al safareig, i al reg de les hortes.

En l’actualitat l’aigua de les seues onze canelles és de circuit tancat, no sent d’ús potable. Hi ha instal·lada una xicoteta font al costat esquerre amb aigua potable, on es pot beure i omplir recipients.

Continua pel Passeig de la Santa, alguns dels xiprers són centenaris.

En el seu lateral esquerre trobaràs la biblioteca municipal pública, després d’un mur de gaviones farciments de pedra, encaixant perfectament en l’entorn.

Gaudiràs de les vistes a la Penya roja, denominada també Penya Migjorn, per ser en el passat el rellotge dels seus habitants dedicats a l’agricultura, ja que a les 12 h. (horari solar), desapareix l’ombra del seu penyal més elevat, vist pràcticament en tot el terme municipal.

Al fons L’Ermita de Santa María Magdalena, i l’inici del Passeig de L’Ull de la Font.

Ermita (Santuari) de Santa Maria Magdalena

Construïda segons la tradició transmesa verbalment de l’aparició de Santa María Magdalena, sobre una olivera, a la cega Juana Amat el 9 de juliol de 1.445, que anava a la font de L’Ull de la Font, per aigua, retornant-li la vista i manifestant el seu desig de ser patrona de la Vila, en el camerino es conserva una branca de l’olivera.

Tram 2

Cap al Passeig de l'Ull de la Font

A continuació de l’Ermita, dona inici el Passeig de L’Ull de la Font, de fàcil accés, a l’ombra i perfum dels seus pins, i amb la relaxant companyia del trinar dels ocells.

Mentre camines veuràs el paisatge de fons un aiguamoll on es pot observar la flora típica: espart, romer, estepa, marrubio, gentiscle etc.

A la vora del camí trobaràs una de les eixides de la infraestructura hidràulica anomenades alcaons, excavades a la muntanya per a la conducció de l’aigua que procedia de L’ull de la Font, amb uns nivells exactes, arribava a les diferents fonts de la població. Condició indispensable de tot poblament humà.

Al final del camí arribaràs al Paratge de L’Ull de la Font, denominació al lloc on aflorava el naixement de l’aigua a temperatura constant, que des de possiblement l’Edat de Bronze, va permetre que hi haguera un assentament, passant per romans, àrabs i cristians.

És un lloc privilegiat d’esbarjo i descans.

El Doll de L’Ull de la Font, brolla en la roca, fins a l’any 1.979 que va deixar de rajar, a causa de la construcció de pous baixant el nivell de l’aqüífer, l’actual pertany a un circuit tancat i no és potable.

Es pot beure i omplir recipients en les dues fonts existents a el inici i final del passeig.

És hora de tornar pel mateix passeig cap al centre urbà de Tibi, però abans pots gaudir d’una pausa en l’àrea de descans del Paratge de L’Ull de la Font.

Tram 3

Cap a la Plaça d’Espanya

Carrer Els LLorers
A través del poble situat de forma longitudinal en el vessant de La Penya Roja, havien 5 fonts, dues d’elles amb abeurador per a animals, per aquest carrer transcorria l’aigua canalitzada per séquia oberta, naixent en tots dos marges llorers “Llorens”.

Mirador al Castell

Avançant pel carrer Els LLorers arribaràs al mirador amb vista al Castell d’origen àrab.

El Castell va ser un punt estratègic de comunicació des de l’interior amb la costa.  L’últim governador almohade va ser Zaid-Abu-Zaid.

 

Molt rellevant la seua importància en el segle XIII, tractat de Almizra 1244, entre Jaume I i Alfons X, quedant de la corona d’Aragó, frontera amb Castella.

El 28-12-2000 és declarat Bé d’Interés Cultural, amb categoria de monument.

La Font de la Plaça d’Espanya és el centre del poble, en servei d’aigua potable, ha sigut testimoni de grans esdeveniments i celebracions litúrgiques.

En les festes patronals de juliol i en les de Reis cobra protagonisme amb el ball de les danses del Regnat Cristià i Moro al seu voltant, acompanyats per la dolçaina i el tamborí.

Parròquia de Santa Maria Magdalena

Església parroquial dedicada a Santa Maria Magdalena, patrona de la Vila, del segle XVIII, de possible origen àrab la seua torre Campanar.

Amb tres campanes: Sta. María Magdalena (1914), María del Rosari (1941) i Sagrat Cor de Jesús (1941).

Pels carrers del poble, trobem huit retaules de ceràmica, en la Plaça del Cabissol trobem el Retaule ceràmic de la Mare de Deu de Orito de Monfort. (finals s. XIX)

En aquesta plaça se celebrava antigament el mercat els diumenges, en l’actualitat s’utilitza a l’estiu per a realitzar concerts, aprofitat el desnivell.

Tram 4

Cap al Molí Carbonell

Travessant el terme municipal de Tibi, transcorre el llit del riu Verd, de Nord a Sud-est, fins a l’embassament del Pantà de Tibi del segle XVI, trobant en el seu curs cultius agrícoles, cañizares i tamarindes.

Eixint de la vila, pel Portell,  dirigeix-te cap al riu Verd on trobaràs el Vaig moldre dels Moles.

Molí de les Moles

Molino fariner del segle XIX.

Es troba en la partida de Alecua.

Actualment està rehabilitat com una residència.

Continua el camí i passa per davall del pont travessant el riu. Ves amb compte! Fes-lo solament si pots passar fàcilment sobre les roques amb molta precaució.

Molí de David o Molí de Barrachina

A la vora del camí, sota l’ombra d’un arbre mil·lenari trobaràs al Molino de David o de Barrachina, també conegut com a Molino de la Costa o Molino d’Iváñez.

Primer Molino Paperer de Tibi, 1780.

Molino Fariner finals del segle XIX.

Està transformat en un habitatge rural. En un lateral es veuen algunes restes d’estructures hidràuliques.

Molí del Marqués

Més endavant trobaràs amb el Molino del Marqués, un Molino fariner del segle XVIII.

I més endavant, després d’un afable passeig per aquest camí paral·lel al riu Verd, t’espera un enclavament màgic…

Molí de Carbonell o Custodio

Conegut també com Molino de Beltrán o Molino Cadamunt.

Molino paperer de l’any 1785 aproximadament. En el segle XX va ser transformat a molí fariner.

 

Actualment, l’habitatge està reformat.  Queden restes dels canals i arcs del molí de paper i nombroses màquines del molí fariner. La bassa segueix en ús.

Va ser l’últim molí que va moldre.

El molí Carbonell, està situat en la conca del Riu Verd, va ser un dels molins més actius de la zona de Tibi.

Està envoltat d’una preciosa horta que es rega amb la seua xarxa de séquies. La infraestructura hidràulica es conserva en bon estat.

Tant el molí Carbonell com la maquinària es troben en restauració, amb confiança i il·lusió de poder recuperar el seu ús, per a poder rebre visites i fer demostracions, així com degustacions dels productes cultivats en la seua horta d’agricultura ecològica.

Comparteix l’experiència…

Escriu-nos un email a: proyectoterra@asfes.org o usa aquests hastags en les teves xarxes socials:

#proyectoterraalicante
#caminandoterra
@proyectoterraalicante

A continuació, descobreix els altres itineraris del Camp d’Alacant que t’hem preparat!.