“L’Horta d’Alacant”

El sistema de regadiu s’expandeix i la xarxa de séquies i braçals banya la part més baixa de la conca.

L’assut de Sant Joan i la séquia del Gualeró van ser construïts en època cristiana, cap a 1377, i van permetre regar els camps dels llauradors a l’Horta de Baix, fet que permetia fertilitzar els camps de Sant Joan, Benimagrell i la Condomina.

En la confluència de les dues séquies, la Major i la del Gualeró, aprofitaran la força de l’aigua per a construir un molí fariner, el molí del Rei, hui desaparegut.

La disposició de les séquies va determinar la configuració urbana de Sant Joan. S’hi van incorporar tres nous braçals que va afectar l’urbanisme. A la Maigmona es bifurca la séquia Major en el partidor del mateix nom, que obri un nou braçal pel marge dret anomenat Alfadramí, Beniali o Maigmona.

La séquia Major es prolonga fins a Benimagrell i la Santa Faç. S’hi construirà el partidor del Toril per a regar els camps de Fabraquer pel marge esquerre.

Interpretació i evolució històrica de l’Horta d’Alacant. Edició 2022. Verónica Quiles López +Créditos