Segles I y II
“Vil·les Romanes i Condoma de Lucentum”
Contingut referencial
Elaboració: Verónica Quiles López
Traducció al valencià: Òscar Banegas Garrido
El nostre territori s’ha caracteritzat per ser un espai àrid amb una marcada escassetat d’aigua, per la qual cosa des que es van assentar els primers humans a les nostres terres la cerca de l’aigua ha sigut una constant. En els orígens de l’antic municipi de Lucentum, situat a la zona de l’Albufereta d’Alacant, al costat de la desembocadura del barranc de lo Maldo, els romans van construir elegants vil·les pel litoral per a l’ús i gaudi dels senyors. En aquestes grans extensions de terra van cultivar cereals, oliveres i vinyes, i, a més, hi van produir oli i vi, com ho testifiquen les fonts arqueològiques.
Vinyes en el Monnegre d’Alt. 2021. | Campos d’oliveres. Horta d’Alacant. 2021. Imatges de Verónica Quiles
L’ager de Lucentum seria l’espai que quedaria entre la Via Dianium i la costa en direcció a la zona del cap, anomenada la Condoma. És el camp de la ciutat romana de Lucentum, on es proveeixen de brolladors que sagnen en la mateixa Albufereta, i per a les zones més allunyades d’aquest utilitzen canals i basses per a embassar les aigües dels barrancs pròxims, a més de buscar aigües més amunt seguint el llit del riu de Montnegre fins a la font de l’Ancòrnia, quilòmetres a l’interior, trobades al terme municipal de Tibi. Allí poden observar-se les infraestructures hidràuliques romanes des de la base del pantà renaixentista del segle XVI que tindria la desembocadura en els camps de les vil·les romanes esmentades a través de la séquia dels Enamorats, nom que ens ha arribat fins als nostres dies. Aquest aqüeducte serpentejava i saltava els desnivells seguint el curs pel llit del riu de Montnegre i, després, desviades possiblement pel barranc del Juncaret fins al litoral.
El Tossal de Manises és un dels jaciments arqueològics més importants de la Comunitat Valenciana. Al terme d’Alacant, en el barri de l’Albufereta, es troba el solar d’una fortificació erigida en el marc de la Segona Guerra Púnica que va enfrontar Cartago i Roma en sòl hispà. La ciutat romana de Lucentum, l’antiga Alacant dels segles I i II dC, destaca per ser una de les poques ciutats romanes ben conegudes perquè no té construccions posteriors que l’afecten. Es localitza en la part superior del tossal al costat de la mar -que assoleix els 38 metres d’altura-, a 3,5 km del centre de la ciutat moderna.
En l’actualitat conserva íntegra tota la superfície urbana, al voltant de 25.000 m², encotillada per una muralla el perímetre de la qual té uns 600 metres aproximadament. Després de l’abandó i el deteriorament de l’antiga ciutat romana, s’hi instal·larà segles més tard, en una àrea del jaciment, una maqbara o cementeri islàmic dels segles VIII-X.
Des de les primeres excavacions, realitzades a final del segle XVIII pel terratinent Antonio Valcárcel, comte de Lumiares, passarà temps fins que, en els anys anteriors a la Guerra Civil, gràcies al concurs de la Comissió Provincial de Monuments, José Lafuente i Francisco Figueras hi van poder fer noves excavacions. En els anys seixanta del segle XX, l’avidesa urbanística amenaçava el jaciment, però l’arqueòloga sueca establida a Alacant, Solveig Nordström, va salvar el jaciment i va ser declarat Monument Historicoartístic el 1961 pel Ministeri de Cultura, que va obrir un procés que va acabar en l’expropiació als propietaris particulars de l’àrea hui conservada.
Un altre emplaçament de gran interès patrimonial és, sens dubte, la Illeta dels Banyets, situada en el veí terme municipal del Campello, al costat de la torre renaixentista, que ha sigut el lloc idoni per a la vigilància del trànsit marítim i el control de les rutes comercials i els recursos marins. La seua posició és estratègica dins el tram de costa que s’estén des de la serra Gelada fins al Cap de l’Horta. Per aquesta raó, nombroses cultures l’han ocupada de manera discontínua, des del neolític fins a l’època romana en què s’hi va construir una vil·la de les esmentades per tot el litoral. Les restes que conserva en el subsòl constitueixen un patrimoni fabulós, imprescindible per a incrementar els coneixements sobre cadascun dels pobles que s’hi van assentar.
Illeta del Banyets. MARQ | Baños de la Illeta. MARQ
Tota aquesta riquesa patrimonial va propiciar que l’any 1978 el jaciment fora declarat Conjunt Historicoartístic i Arqueològic i també té la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC). El paisatge cultural d’aquest jaciment arqueològic i els terrenys limítrofs amb mostres d’un important llegat cultural, representat per les restes d’un poblat argàric de l’edat del bronze, la necròpoli i les terrisseries d’època ibèrica, els vivers de peix romans com també una torre de guaita renaixentista, són també declarats BIC. Al conjunt se suma, així mateix, el llegat etnològic que representen les antigues coves de pescadors i el seu ric patrimoni immaterial amb llegendes al voltant de la reina mora o l’arrelament del paratge en les festes locals de Moros i Cristians.