El 7 d’abril de 2021, vam tenir la primera taula de la temàtica Patrimoni Perdurable.
La jornada va transcórrer en un ambient pròxim i positiu, que va permetre un debat sa i constructiu.
Comencem la sessió amb les reflexions sobre la lectura de les anotacions de la Revista d’Estudis sobre Patrimoni Cultural, plantejant les següents qüestions:
Com pot un paisatge constituir-se en memòria i determinar la identitat cultural d’un grup humà?
En quina mesura els recursos patrimonials integrats sota una categoria estan realment promovent les regions i, alhora, impulsant el desenvolupament humà de les societats que els contenen?
Quins reptes implica el seu reconeixement, delimitació i administració?
La sessió va transcórrer entre debats i reflexions molt interessants!
Els assistents van definir quals han estat i continuen sent les activitats de major capacitat configuradora del Paisatge Cultural de l’Horta Alacantina.
També es va treballar sobre la identificació de riscos i amenaces en relació amb el valor del Paisatge Cultural, partint de les següents grans problemàtiques:
- Falta de reconeixement institucional i social, al no ser clarament identificat el paisatge amb un valor col·lectiu d’interès cultural.
- Elevada vulnerabilitat del caràcter del paisatge. Donada la seva naturalesa territorial i visual, el paisatge està sotmès a pressions de caràcter urbanístic i especulacions territorials.
- Conflictes derivats dels drets de propietat, que poden entrar en contradicció amb els drets dels ciutadans d’ús i gaudi del paisatge.
- A l’ésser un element patrimonial complex, existeixen dificultats per a la seva gestió apropiada.
- Ineficàcia de normativa legal sobre aquest tema i en alguns casos Manca.
Una vegada es van concretar casos o exemples que exemplifiquessin les grans problemàtiques treballem un arbre de problemes, a partir de les següents qüestions:
CAUSES I ORIGEN:
Per què s’ha arribat a aquesta situació?
Què li ha provocat?
EFECTES I CONSEQÜÈNCIES:
Quins han estat les conseqüències d’aquesta problemàtica?
