Segles XVI – XVII
“L’Orta Aliquantis”
Contingut referencial
Elaboració: Verónica Quiles López
Traducció al valencià: Òscar Banegas Garrido
Durant el regnat de Felip II (1527-1598) serà quan s’executen diverses obres per a la defensa de la població amb la construcció del tercer anell de muralla amb el qual es guanya terra al mar i s’adeqüen a les arts de la guerra del moment davant atacs de corsaris barbarescos pel Mediterrani. A més, es va desenvolupar una ingent muralla invisible a través de la construcció estratègica de torres de guaita a la costa, com les conservades al Campello i la torre de l’Alcodra, registrada en la cartografia del segle XVI al Cap de l’Horta.
Plànol de la comarca per la qual discorre el riu Montnegre, amb la localització del pantà de Tibi que es projecta. 1585. Arxiu de la Corona d’Aragó.
Quant a l’enginyeria hidràulica, es construirà el pantà d’Alacant i s’ampliarà la xarxa de braçals per a regar l’Horta. Augmenta el nombre d’heretats i finques en producció, que redundarà en l’economia i l’expansió comercial amb l’eixida pel port de productes alacantins i la importació d’articles provinents d’Amèrica i Europa.
Es construeix el primer pantà d’Europa, el pantà d’Alacant, realitzat a final del segle XVI (1580-1594), i encara que estiga situat al terme municipal de Tibi, va ser construït i pagat per i per als alacantins i les alacantines. Els motius de la construcció eren, d’una banda, la necessitat apressant d’embassar aigua del riu Verd per a poder regar els camps en períodes clau del cicle agrícola, i, d’altra banda, el desig d’evitar que els cabals extraordinaris, producte de les precipitacions torrencials, es perderen en el mar. Aquest aprofitament de les aigües es va convertir en una constant disputa entre les poblacions circumdants del curs de l’aigua i la vila d’Alacant.
Aquest aprofitament de les aigües es va convertir en una constant disputa entre les poblacions circumdants al curs de l’aigua i la vila d’Alacant.
Aigües del pantà d’Alacant. | El pantà de Tibi. Segle XVI. | 2021. Imatges de Joan Chápuli.
Mentre es construïa el pantà, un altre projecte es realitzava a l’Horta. Ateses les limitacions econòmiques, es va optar per allargar alguns braçals i construir-ne altres de nous en els camps on no arribava l’aigua. Pel marge dret es prolonga el braçal de l’Alfàs amb la construcció de la fillola de Franquesa per a regar les terres del Palamó. També el braçal de l’Albercoquer fins a regar els camps d’Orgègia, hui visibles en terrenys pròxims a la finca el de Morote i la Torre Roja creuant la Condomina.
Hijuela de Villafranqueza o Palamó. 2020. Imatge Verónica Quiles. | Braçal del Albercoquer, en el terme d’Alacant. 2021. Imatge de Luis Fernando Caballero. | Llit del riu Sec i aqüeducte de la hijuela del Campello del brazal de Benitía i al fons, el molí de Vent. S. XVI. 2021. Imatge de Verónica Quiles.
En l’esbós de Pere Esquerdo, al voltant de 1593, apareix documentat abans de posar en servei el pantà d’Alacant el braçal del Salt, que arranca des del carrer del Mar de Mutxamel pel marge esquerre fins a arribar als camps de Fabraquer i enllaçar amb el camí de l’Alqueria, i finalitza en els predis de la finca de Perefort. I el braçal situat al marge esquerre de Benissiu, que apareix amb el nom del Conxell i en la proposta volien desviar-lo creuant la séquia Major per tal de portar aigua fins als amplis terrenys del Palamó. Aquest avantprojecte no es va dur a terme.
Augmenta la superfície regada pel marge esquerre amb el recreixement del braçal de Benetia, ara Benitia, i noves filloles, la fillola del Campello, que creua el llit del riu per a regar el Capillo o el Campello.
Es construeix el braçal de la Creu o de Fabraquer, que naix en la séquia Major després de creuar el partidor de Benetia, també pel marge esquerre, i que discorre cap a la finca La Princesa fins a enllaçar amb el camí del Fons i arribar a la finca Musey, dels mateixos propietaris.
Finca La Princesa i entrada als jardins a ponent. 2021, Sant Joan d’Alacant. Imatge de Luis Fernando Caballero.
Des del Ravalet naix, pel marge esquerre, el braçal de Murteretes que recorre el camí de l’Alqueria fins a l’encreuament amb el camí de la Princesa i rega amb la fillola d’Ansaldo la finca que li dona el nom. Aquest braçal continua fins als camps de la finca de Caseta Nova. El braçal de la Moleta, ara de les Moletes, es ramificarà amb noves filloles cap a Fabraquer i en la plaça de la Creu naix un nou braçal, de curt recorregut, anomenat braçal dels Pous.
Interpretació de l’espai de Orta Aliquantis en els segles XVI-XVII sobre Pla Topogràfic de l’Horta d’Alacant. 1849. Elaboració Verónica Quiles. Fons Museu Comercial. | Plaza de la Creu. 1919. Biblioteca de Catalunya, imatge extreta del vídeo promocional Sant Joan, Agua y Tierra.
En el context de la lluita pel Mediterrani entre l’Imperi turc otomà i l’Imperi espanyol, va ser freqüent a la costa l’albirament d’embarcacions de corsaris barbarescos, principalment tunisians i algerians que es dedicaven al pillatge i el rapte i que assolaven tot el que trobaven pel camí. Per a mitigar aquests atacs, es va desenvolupar un sistema defensiu solidari entre els propietaris format de torres de refugi situades en els camins de l’Horta d’Alacant. Des de la costa, els guàrdies situats en torres de guaita, quan detectaven la presència de naus hostils, alertaven les torres pròximes, i es comunicaven les unes amb les altres mitjançant senyals de fum, sons o hissant cometes. D’aquesta manera, la població rural podia refugiar-se en els camps.
Torre Boter en el camí Real en el tram d’Alacant a Benimagrell. Segle XVI. 2021. | Torre guaita LLoma de Reixes o Barranc d’Aigües. El Campello. 2021. Imatges de Joan Chápuli. |
Després de la conquesta cristiana a les nostres terres, l’aigua del riu de Montnegre va ser repartida als nous pobladors per Alfons X, moment en què degué reorganitzar-se tot el sistema del regadiu islàmic. L’aigua de crescudes es regulava a través de lladres o sobreeixidors els assuters dels quals, ofici que s’hereta de pares a fills, eren avisats pel so de les campanes de les ermites que estaven emplaçades per tot el llit, i era la primera la del pantà per a donar avís de l’arribada de l’aiguadut o aigües pluvials.
Després de l’entrada en servei del pantà de Tibi l’any 1594, es genera una nova classe d’aigua, anomenada aigua nova, que era l’aigua embassada al pantà provinent de crescudes de pluges esporàdiques i que té la particularitat d’estar unida a la terra. Aquesta aigua es diferenciava de l’aigua vella, com així l’anomenaven, per a distingir-la de l’altra, que correspon a les aigües del cabal del riu de Montnegre. Els propietaris de l’aigua i els interessats amb caràcter especulatiu eren els titulars de les aigües velles, separades de la terra des de la conquesta cristiana, per la qual cosa, després de la incorporació de l’aigua nova el 1594, als nous posseïdors d’aigua se’ls va anomenar terratinents, heretats o regants.
El 9 de setembre de 1597 el cel va descarregar un gran aiguat que prompte va augmentar el cabal del riu i que va inundar la vila de Mutxamel i l’horta. Els mutxamelers i les mutxameleres van resar per a invocar la Mare de Déu de Loreto perquè aplacara la violència de les aigües. Les pregàries van tenir resposta immediatament quan el trencament de la séquia Mare va salvar la vila de les fortes aigües, fet considerat com un miracle i que ha donat com a resultat que el 9 de setembre hi siga festiu en honor a la Mare de Déu de Loreto.
La construcció del pantà va motivar el funcionari de Felip III, el marqués Pere Franquesa, perquè entre 1590 i 1595 adquirira les heretats del Palamó per a urbanitzar, ex novo, Vila Franquesa, colonitzada primerament per una vintena de colons provinents de diverses poblacions d’Alacant, Mutxamel, Elx, Saix i el Cabdet, però la immensa majoria eren del Vinalopó, de les viles de Montfort i Asp. Els nous pobladors hereten els subministraments d’aigua de fonts i una bassa molt antiga, hui visible a la rambla d’Orgègia pròxima a la finca Les Fontetes, toponímia que ens recorda el sagnat d’aigua que allí succeïa. Pere Franquesa, obstinat a aconseguir més aigua, va sol·licitar la construcció d’un nou braçal des de l’assut de Mutxamel fins a la seua vila, fet que representava un gran avantatge respecte d’altres poblacions de l’Horta, però finalment va haver de conformar-se amb la prolongació del braçal més alt de l’Horta, el de l’Alfàs.
Cal suposar que els nous pobladors de la Vila Franquesa aprofiten les terres de la rambla del Palamó per a cultiu, i en un moment no gaire posterior, a l’altura de la bassa antiga, situada a la rambla d’Orgègia, es construeix un nou assut que assegura el reg en aquesta zona de l’Horta de Baix fins a la desembocadura a l’Albufereta.
Font, bassa i casa de *Orgeja, probablement la Torre Roja, molt pròxims al camí d’Alacant a la Santa Verónica. 1590. Fons de l’Arxiu de la Diputació de Castelló. En aqueixa rambla és on es construirà posteriorment l’assut. | La Vila de Franquesa. 1590. Fons de l’Arxiu de la Diputació de Castelló.
Mapas de L’Orta Aliquantis. Segles XVI-XVII. Secció EXPLORA – TERRA