Fonts bibliogràfiques

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES

Tota la informació que us mostrem des de TERRA està plantejada des de l’educació patrimonial. Per a la confecció dels recursos didàctics d’aquesta app i el quadern didàctic del projecte TERRA, ens hem nodrit d’un elenc d’estudis realitzats per personal investigador d’Alacant i la província.

Però si vols abordar la teua investigació, ací t’oferim una relació general d’autors/es i obres en què poder bussejar-hi més i poder ampliar la bibliografia.

Abad, L. (1984): Los orígenes de la ciudad de Alicante. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Alberola, A. (1981a): «Análisis y evolución histórica del sistema de riego en la huerta alicantina». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Moderna, 1, 117-140.

Alberola, A. (1981b): Privilegio real del dominio de las aguas del pantano otorgado y concedido por el rey Felipe II a la ciudad de Alicante, 1596. Alacant: Publicacions de l’Obra Social i Cultural de la Caixa d’Estalvis Provincial.

Alberola, A. (1985): «Una enfermedad de carácter endémico en el Alicante del XVIII: las fiebres tercianas». Revista de Historia Moderna, 15, 127-140.

Alberola, A. (1990). «El municipio en época foral». En Francisco Moreno (dir.), Historia de la ciudad de Alicante. Alacant: Patronat Municipal del Cinqué Centenari de la Ciutat d’Alacant, pàgs. 182-212.

Alberola, A. (1993): «Preses històriques del riu de Montnegre i els assuts de Mutxamel, Sant Joan i el Campello». Quaderns de Migjorn. Revista d’estudis comarcals del sud del País Valencià, 1, 9-22.

Alberola Romà, A. (1994). El pantano de Tibi y el sistema de riegos en la Huerta de Alicante (2a ed.). Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

Alberola, A. (2009): «No puedo sujetar la pluma de puro frío, porque son extremados los yelos: el clima en la España de los reinados de Felipe V y Fernando VI a través de la correspondencia de algunos ilustrados». Investigaciones geográficas, 49, 65-88.

Alberola, A. (2010): Quan la pluja no sap ploure. Sequeres i riuades al País Valencià en l’edat moderna (ss. XVI-XVIII). Universitat de València, Servei de Publicacions.

Alberola, A. i Bernabé, D. (1998-1999): «Tercianas y calenturas en tierras meridionales valencianas: una aproximación a la realidad médica y social del siglo XVIII». Revista de Historia Moderna, 17, 95-112.

Aller, J. (1900): Guía de Alicante para 1900. Alacant: Estudi Tipogràfic de Such, Serra i companyia.

Altamira, R. (1895): «La fiesta del agua» en Cuentos de Levante (paisajes y escenas), Madrid: establiment tipogràfic, Noviciado, 16.

Altamira, R. (1902): «Mercado de agua para el riego en la Huerta de Alicante y en otras localidades de la Península y Canarias». En J. Costa, Derecho consuetudinario y economía popular de España. Barcelona: Henrich i companyia. Saragossa: Guara Editorial. Introducció de Lorenzo Martín-Retorcillo, 1981, pàgs. 145-174.

Altamira, R. (1903): Reposo. Barcelona: Impremta de Henrich i companyia. Edició, introducció i notes de Juan A. Ríos Carratalá. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1992.

Altamira, R. (1905): Derecho consuetudinario y economía popular de la provincia de Alicante. Madrid: Impremta de l’asil d’orfes del Sagrat Cor de Jesús. Reproducció facsímil. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1985.

Altamira, R. (1955): Diccionario castellano de palabras jurídicas y técnicas tomadas de la legislación indiana, Mèxic, DF: Instituto Panamericano de Geografía e Historia.

Aragonés E. i López, J. (eds.) (2017): Las torres de L’Horta d’Alacant. Un patrimonio singular. L’Ordit. Universitat d’Alacant.

Azuar, R. (2016): Castillos, ciudades y campesinos en el Sharq al-Andalus. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Barrio, J. A. (1987): «Sociología de las transmisiones de propiedad en la huerta de Alicante. Siglo XVIII», en Revista de Historia Moderna, 6-7, Departament d’Història Medieval, Història Moderna i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Universitat d’Alacant, pàgs. 291-310.

Barrachina, A. (2017): «La balsa del barranco del Juncaret (Mutxamel) y otras estructuras hidráulicas de época romana del territorium de Lucentum (Tossal de Manises, Alacant)». En Recerques del Museu d’Alcoi, 26, pàgs. 103-124.

Bendicho, V. (1640): Chronica de la Muy Ilustre Noble y Leal Ciudad de Alicante (vol. III). Reproducció facsímil. Alacant: Ajuntament d’Alacant, 1991.

Brotons, A. (2002): «Les nostres cases de camp». Llibre de Festes de Moros i Cristians, 165-167.

Brotons, A. (2011): «Arquitectura hidráulica tradicional en l’horta alicantina». El Salt, 27, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Brotons, A. (2015): Església El Salvador de Mutxamel. 500 anys d’història. Alacant: Ajuntament de Mutxamel.

Brotons, A. i Llorens, S. (2007): Estudi del Llibre de la Confraria de Nostra Senyora de Loreto de Mutxamel. Alcoi: La Guía del Visitante.

Buades, I. (1990): Memòria d’un temps a l’horta. Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Buades, I. (1991): Cuentos de la huerta. Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Buades, I. (2001): Els advocats i l’indià. Rondalles de l’horta d’Alacant. Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Buades, I. (2003): Les rondalles de l’horta. Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Buades, I. (2007): Malnoms de l’horta. Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Buades, I. (2011): Anècdotes de l’horta. Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Buades, I. (2017): José Buades Terol. Mon pare. Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Calduch, J. (1990): La ciudad nueva. La construcción de la ciudad de Alacant en la primera mitad del siglo XIX. Alacant: Patronat Municipal del Cinqué Centenari de la Ciutat d’Alacant.

Bru, C. (1984): «Nuevas formas de tenencia de la propiedad del agua en el Campo de Alicante». En Investigaciones geográficas, 2. Institut Universitari de Geografia. Universitat d’Alacant.

Campello, A. (2008): Callejero biográfico de Sant Joan d’Alacant. Alacant: Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Cabezuelo, J. V. (1991): La guerra de los dos Pedros en las tierras alicantinas. Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

Cabezuelo J. V. i Gutiérrez, S. (1991): «La Huerta de Alicante tras la Guerra de los Dos Pedros: acerca de la constitución del assut Nou en 1377». En Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 8, pàgs. 69-98.

Camarero, E., Bevià, M. i Bevià, J (1989): Tibi, un pantano singular. Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports.

Campos, A. (2013): Casas y torres de la Huerta de Alicante. Itinerario cultural-histórico por la Huerta de Alicante. Ajuntament d’Alacant.

Cavanilles, A. J. (1795-1797): Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Madrid: Impremta Reial. Reproducció facsímil. València: Albatros, 1995, vol. II.

Condesa de Gasparín (1875): Paseo por España. Relacion de un viage á Cataluña, Valencia, Alicante, Murcia y Castilla. València: Impremta de José Domènech. Reproducció facsímil. València: Servei de Reproducció de Llibres de les llibreries París-València, 1998.

Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Resolució de 3 de juny de 2020, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’incoa expedient per a declarar Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de monument, els assuts de Mutxamel i de Sant Joan del terme municipal de Mutxamel.

Del Estal, J. M. (1990): Alicante, de villa a ciudad (1252-1490). Alacant.

Dueñas, M. C. (1997): Territorio y jurisdicción en Alicante: el término general durante la edad moderna. Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

Escolano, G. (1610): Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia. València [etc.]: Terraza, Aliena i companyia editors, 1878. Reproducció facsímil. València: Servei de Reproducció de Llibres, 1980, tres volums.

Estrada, F. (1860): Reseña histórica sobre las aguas con que se riega la huerta de Alicante. Impremta de Pedro Ibarra, Alacant.

Ferrer, M. T. (1990): «Un procés per homicidi entre sarraïns de l’horta d’Alacant (1315)», Saharq Al-Andalus, 7, Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics. Universitat d’Alacant, pàgs. 135-150.

Figueras, Francisco (1900-1913): Geografía general del Reino de Valencia. Barcelona: establiment editorial d’Alberto Martín, vol. IV.

Figueras, Francisco (1949): Santa Faz y Montemar. Evocación de la conquista de Orán. Alacant. Impremta Bañuls.

Figueras, Francisco (1955): El antiguo puerto interior de la Albufereta de Alicante. Alacant. Gràfiques Moscat.

Figueras, Francisco (1957): Compendio histórico de Alicante. Alacant: Comissió de Monuments.

Finestrat, baró de (1983): Nobiliario alicantino. Alacant: Diputació Provincial, Institut d’Estudis Alacantins.

Gil, A. (1993): La propiedad de aguas perennes en el sureste ibérico. Alacant: Secretariat de Publicacions de la Universitat d’Alacant.

Giménez, E. (1981a): Alicante en el siglo XVIII. Economía de una ciudad portuaria en el Antiguo Régimen. València: Institució Alfons el Magnànim.

Giménez, E. (1981b): «Un testimonio desconocido del deán Martí sobre el Pantano de Tibi». Anales de la Universidad de Alicante, Historia Moderna, 1, 71-81.

Giménez, E. (1986): «La burguesía mercantil y la propiedad en el siglo XVIII». En Armando Alberola Romà i Emilio Parra López (coords.) La Ilustración española, pàgs. 477-496.

Giménez, E. (1989a): «El puerto en la edad moderna». En Francisco Moreno (dir.), Historia de Alicante. Alacant: Ajuntament d’Alacant, Patronat per a la Commemoració del Cinqué Centenari de la Ciutat d’Alacant, diari Información, pàgs. 301-320.

Giménez, E. (2004-2005): «Townsend y Twiss: dos miradas inglesas al Alicante de fines del setecientos». Canelobre, 49, 34-45.

Guardiola, F. (1986): «Descripció de la jardineria de l’Horta d’Alacant». Materials del Congrés d’Estudis del Camp d’Alacant, 1, 23-28.

Gutiérrez, S. (1990): «La huerta y el alfoz». En Francisco Moreno (dir.), Historia de la ciudad de Alicante. Alacant: Patronat Municipal del Cinqué Centenari de la Ciutat d’Alacant, pàgs. 151-176.

Hinojosa, J. (1990): Textos para la historia de Alicante. Historia Medieval. Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

Jover, Fco. J. i Menéndez, J. L. (1992): «Torres del siglo XVI en Alicante: estado de la cuestión». Castells, 2, 13-18.

Jover, Fco. J. i Menéndez, J. L. (1993): «Estudi arqueològic de les torres de l’Horta d’Alacant: un exemple de defensa en una explotació agrícola». Butlletí de l’Associació Arqueològica de Castelló, 13, 35-49.

Jover, N. C. (1863): Reseña histórica de la ciudad de Alicante. Alacant: Imp. i lit. de la V. de Juan J. Carratalá. Reproducció facsímil. Alacant: Agatángelo Soler Llorca, 1978.

Laborde, A. (1816): Itinerario descriptivo de las provincias de España, y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo. València: Impremta d’Idelfonso Mompié. Traducció lliure de la publicació d’A. Laborde l’any 1809.

López, A. (1951): «Riegos y cultivos en la Huerta de Alicante». Estudios geográficos, 45, 701-771.

López, A. (1978): «El campo de Alicante». En A. López i V. M. Rosselló (dirs.), Geografía de la provincia de Alicante (pàgs. 531-555). Alacant: Diputació Provincial d’Alacant.

López, J. (2010a): Topoguía para móviles. Torres de la Huerta de Alicante. Ajuntament d’Alacant.

López, J. (2010b): Topoguía. Torres de la Huerta de Alicante. Ajuntament d’Alacant.

López, J. (2010c): Guía de bibliografía de las torres de la Huerta de Alicante. Ajuntament d’Alacant.

López, A. (1996): Los embalses valencianos antiguos. València: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, pàgs. 41-52.

Madoz, P. (1845-1850): Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid: est. literari tipogràfic de P. Madoz i L. Sagasti. Reproducció facsímil del Reino de Valencia. València: Institució Alfons el Magnànim, 1982, dos volums.

Maltés, J. B. i López, L. (1881): Ilice Ilustrada: Historia de la Muy Noble, Leal y Fidelísima Ciudad de Alicante. Reproducció facsímil. Alacant: Ajuntament d’Alacant, Departament de Publicacions i Imatge, 1991.

Martínez, B. (1877): La cuestión del pantano de Alicante. Establiment tipogràfic de J. Marcili.

Martínez, M. M. (1997): «Derechos y privilegios de los mudéjares de las tierras alicantinas en la documentación de Jaime II». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 11, pàgs. 667-681.

Menéndez, J. L. (1996): Estudio arqueológico de las torres de defensa costera en la provincia de Alicante (treball de titulació inèdit). Universitat d’Alacant.

Menéndez, J. L. (1997): Centinelas de la costa: torres de defensa y de la huerta de Alicante. Alacant: Diputació Provincial, Museu Arqueològic.

Menéndez, J. L. (2014): Conquistar el miedo, dominar la costa. Arqueología del paisaje de la defensa de la costa en la provincia de Alicante (siglos XIII-XVI) (tesi doctoral inèdita). Universitat d’Alacant.

Menéndez, J. L. (2016): Conquistar el miedo, dominar la costa. Arqueología de las defensas del resguardo de la costa en la provincia de Alicante (siglos XIII-XVI). Alacant: Museu Arqueològic d’Alacant.

Mestre, A. (2003): A. Manuel Martí, el deán de Alicante. Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

Miró, G. (1917): Libro de Sigüenza. Barcelona: Eduardo Domènech. Estudi preliminar, edició i notes de José Mas. Madrid: Ediciones Taurus, 1983.

Orozco, P. (1878): Manual geográfico-estadístico de la provincia de Alicante. Alacant: Impremta d’Antonio Reus.

Pastor de la Roca, J. (1854): Historia general de la ciudad de Alicante y castillo de Alicante. Alacant: Imp. de Rafael Jordà. Reproducció facsímil. València: París-València, 1993.

Payá, J. (2017): Régimen jurídico de las aguas de la cuenca del río Verde-Monnegre (siglos XII-XVIII) (tesi doctoral inèdita). Universitat d’Alacant.

Payá, J. (2019): «La puesta en cultivo de las fincas Palamó y Els Enseguins por Pedro Franqueza en el Alicante de finales del siglo XVI». En X Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Del 4 al 6 d’abril de 2019. Universitat de Lleida i Diputació de Lleida.

Pérez, Fco. J. (1979). Epistolario Manuel Martí, deán de Alicante, y Felipe Bolifón. Alacant: Institut d’Estudis Alacantins.

Piqueras, J. (2008-2009). «La vid y el vino en Alacant: una síntesis histórica». Canelobre, 54, 11-26.

Román del Cerro, J. L. (1984): Alicante 1881-1980. València: Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant.

Rosser, P. (1990): Origen y evolución de las murallas de Alicante. Alacant: Patronat Municipal del Cinqué Centenari de la Ciutat d’Alacant.

Rosser, P. (2012): El agua en el origen de Alicante. Una visión histórico-arqueológica desde la prehistoria hasta la época moderna. Aigües Municipalitzades d’Alacant. Ajuntament d’Alacant.

Rosser, P. (2013): Arqueología del poblamiento de un territorio del Mediterráneo Occidental (Alicante, España) desde época tardía a la primera ocupación islámica (tesi doctoral inèdita). Universitat d’Alacant.

Quiles, V. i Daniel, N. (2018). «Ruta de los refugios de la Guerra Civil en Alicante y Sant Joan d’Alacant como activo turístico». En J. I. Lorenzo (ed.), Actas del I Congreso Nacional de Arqueología Profesional (pàgs. 405-415). Saragossa: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències d’Aragó.

Quiles, V. i Beltrà, D. (2019): Tomates Made in Alicante para media Europa. III Fira de la Tomata Mutxamel 2019. 8 i 9 de juny de 2019. Fullet exposició museu comercial.

Ramón, Fco. J. (2005): Las torres de defensa en la huerta de Alicante. Alacant: Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Ramón, Fco. J. (2015): Sant Joan d’Alacant al Compendio Histórico Oriolano com a base per a un estudi vora l’evolució del nostre poble fins al s. XVIII. Alacant: Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Ramos, V. (1971): Historia de la provincia de Alicante y de su capital. Alacant: Diputació Provincial.

Riquelme, M. T. (2016): Lectura arqueológica de los espacios públicos y privados en la arquitectura residencial de la huerta alicantina en el siglo XIX (tesi doctoral). Universitat d’Alacant, Alacant, Espanya.

Riquelme, M. T. (2017). Las quintas de recreo en la huerta de Mutxamel (ss. XVIII-XIX). Una aproximación desde la arqueología postclásica. Mutxamel: Ajuntament de Mutxamel.

Riquelme, M. T. (2019). Las quintas de recreo de Sant Joan d’Alacant (ss. XVIII-XIX). Una visión desde la arqueología postclásica. Sant Joan d’Alacant: Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Sala, M. (1924): Crónica de San Juan de Alicante. Alacant: papereria i tipografia Bañó.

Sala, F. X. i Pérez, T. A. (1999): El reg a Sant Joan. Font i eix d’un poble. Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Sánchez, M. i Sala, F. (1978): Resumen histórico de la villa de San Juan de Alicante. Alacant: Delegació de Cultura de l’Ajuntament de Sant Joan d’Alacant.

Santo, J. (2007): 1907-2007. Historia de la Sociedad Canal de la Huerta de Alicante.

Seijó, Fco. G. (1979): La vivienda popular rural alicantina. Alacant: Ediciones Alicante, dos volums.

Tonda, E. M. (1995): La ciudad de la transición. Población, economía y propiedad en Alicante durante el siglo XIX. Alacant: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació i Ciència, Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

Valcárcel, A. (1780): Lucentum oy la ciudad de Alicante en el Reyno de Valencia. València: Oficina de Joseph i Thomas de Orga. Reproducció facsímil. València: Servei de Reproducció de Llibres de les llibreries París-València, 1980.

Varela Botella, S. (1984). Arquitectura residencial en la huerta de Alicante. Siglos XVI al XIX (tesi doctoral inèdita). Universitat Politècnica de València, València, Espanya.

Varela, S. (1995): Arquitectura residencial en la Huerta de Alicante. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

Viravens, R. (1876): Crónica de la ciudad de Alicante. Alacant: Impremta de Carratalá i Gadea. Reproducció facsímil. Alacant: Agatángelo Soler Llorca, 1976.

PÀGINES WEB