Origen del cultiu i exportació de tomaca d’hivern a Alacant. 2a meitat Segle XX

2a meitat Segle XX

“Origen del cultiu i exportació de la tomaca d’hivern a Alacant”

Contingut referencial

Elaboració: Verónica Quiles López

Traducció al valencià: Òscar Banegas Garrido

La tomaca és cultivada a Europa des de després del descobriment d’Amèrica i s’ha convertit en un fruit bàsic de la dieta mediterrània. La tradició del cultiu de tomaques a l’Horta d’Alacant possiblement es generalitza en el Reial Jardí Botànic d’Alacant a partir de 1817. Les següents referències les constatem en la Memoria de agricultura publicada el 1849 per Joaquín Roca de Togores, com també està reflectida en la crònica reial de la inauguració de la línia fèrria Madrid-Saragossa-Alacant durant el mes de maig de 1858. Entre els productes frescos que li ofereixen a la reina Isabel II s’esmenten les tomaques de Callosa d’en Sarrià. Dos anys més tard, en l’Exposició Agrícola i Industrial d’Alacant, a l’octubre de 1860, es presenten a concurs tomaques cultivades a les localitats de la Vila Joiosa, Cocentaina, Biar i les provinents del Camp d’Alacant, les tomaques de Xixona i Agost.

Durant la dècada de 1910, Figueras Pacheco va recaptar informació per a la seua obra Geografía general del Reino de Valencia (provincia de Alicante) en què descriu l’agricultura i ressalta el cultiu de la vinya, l’ametler, l’olivera, la garrofera i el taronger. Quant a la menció de tomaques, l’única referència destacable són les cultivades a Novelda, que s’exportaven pel ferrocarril en grans quantitats anuals, i les cultivades a Callosa d’en Sarrià, Altea i a l’Horta alacantina. 

Natura morta amb cogombres, tomaques i recipients. 1774. Luis Egidio Meléndez. Fons del Museu del Prado. Aquesta varietat de tomaques són els del terreny.

Com a antecedent a l’exportació de la tomaca d’hivern a Alacant, el cas pioner més destacat, des de 1885, el trobem a les illes Canàries, amb productors de tomaca canària o anglesa per al mercat d’Anglaterra, ja que el clima temperat era ideal i el baix cost de producció també. Per al cas peninsular, n’hi haurà fins a 1950 quan la tomaca d’hivern escultiva a les nostres terres alacantines per a l’exportació a Europa i s’adequa al gust anglés, principalment, i també és demanada per Alemanya i els països escandinaus. Són dos els territoris en què és cultivada: d’una banda, al cor del Vinalopó, a Novelda, i de l’altra, a l’Horta d’Alacant capitanejada per Mutxamel i Sant Joan d’Alacant.

Làmina de tomaquera d’origen anglés, plantada a Canàries a la fi del segle XIX i a Alacant, a mitjan segle XX.

De manera experimental hi comencen les plantacions de tomaques de tipus canàries o angleses, i va incrementar-ne ràpidament les exportacions a causa de la qualitat de les tomaques, la rapidesa dels transports via terrestre -on tenien molts més avantatges que les províncies canàries- i també els forts beneficis obtinguts en les primeres campanyes que van constituir un gran estímul per a l’exportador peninsular.

Làmina del llibre Cites amb l’Horta d’Alacant des de Sant Joan amb etiquetes de tomaca d’hivern. Fons Família Blasco Asensi, Família Pastor Berenguer, Bonnysa i Museu Comercial d’Alacant. Dècades 1950-60. | Exposició i Fullet 1a exposició sobre la història de la Tomaca ‘Tomaca made in Alacant per a mitjana Europa‘ a Mutxamel. | Fons Museu Comercial d’Alacant.

El cultiu s’estén cap a altres municipis com Montfort i Elx. Els colliters exportadors es concentraven a Mutxamel i a Novelda, com també al camp d’Elx i al Baix Segura. Serà el moment de l’arribada abundant de mà d’obra, els anomenats temporers provinents de diferents províncies d’Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa i Extremadura.