Torre Santiago

• El conjunt arquitectònic està format per una torre defensiva del segle XVI (emmerletada), una casa annexa i un pati interior.
• Està construïda a base de maçoneria amb carreus a les seues cantonades i en la seua base presenta un xicotet talús.
• Va ser totalment reconstruïda l’any 1983 per Sr. Pedro Guillena Gómez, un andalús establit a Alacant.

Torre Águilas

• El conjunt arquitectònic està format per una torre defensiva,
• possiblement de el segle XVII per la tipologia de la seua base en forma de plint, una casa annexa i un pati interior.
• Té tres nivells i és de manera prismàtica, sobre base en forma de plint quasi quadrat.
• L’escala helicoidal de la torre ascendeix girant en sentit del rellotge (al contrari que altres torres).
• A l’ésser de propietat privada, no és possible la seua visita i només pot veure’s des del pàrquing exterior que l’envolta.

Torre del Conde

• Està situada en el Camí de l´Horta.
• El conjunt arquitectònic està format per:
• una torre defensiva del segle XVI (restaurada),
• un arc de mig punt d’entrada a l’habitatge i,
• un celler en ruïnes.
• És una construcció de planta rectangular i una altura de 7,5 metres d’altura,
• Està dividida en 3 nivells i un semisoterrani,
• Es accessible a través d’una escala de caragol.

Torre de Fabián , Guisot o Tres Olivos

• Aquesta torre defensiva del segle XVI estava situada en l’històric Camí de Benimagrell.
• Els seus diferents noms es corresponen amb els propietaris que va tindre al llarg de la seua història:
• Fabián, nom del cònsol de Gènova a Alacant en el XVIII,
• Guixot, un empresari taurí, esportiu i cinematogràfic i,
• Tres Oliveres, un nom que no reconeix cap hortolà de l’època, pintat sobre la porta amb una brotxa.
• El conjunt arquitectònic, estava format per una torre defensiva de 5 plantes (la més alta de totes les torres),
• una casa annexa, una capella amb cúpula i un jardí.
• Actualment només existeixen restes del que va ser el jardí de la finca.
• La torre, la casa i la capella van ser derruïts en els anys 80 del segle passat.

Torre de Reixes

• Està situada en l’històric Camí de Benimagrell.
• El conjunt arquitectònic està compost per una torre defensiva del segle XVI, de planta rectangular,
• talús en la base, soterrani i tres nivells, més una terrassa superior.
• Destaquen els grans finestrals enreixats que li donen nom i entre elles,
• un escut heràldic pertanyent als seus propietaris, els Talayero.
• Anteriorment comptava amb un celler que va ser substituïda per una capella i un pati.
• Els horts al costat de l’habitatge van passar a ser jardins.
• Actualment, respectant i ajudant a posar en valor el conjunt arquitectònic,
• se situa una empresa dedicada a la restauració.

Torre Boter

• Està situada en el Camí de Benimagrell.
• El conjunt arquitectònic està format per una torre defensiva del segle XVI, una casa annexa i un pati.
• Per a accedir a la torre, té una escala helicoidal que gira en sentit contrari a les agulles del rellotge,
• amb reforços de fusta en les vores dels escalons.
• La porta d’accés a l’habitatge és de llinda i sobre ella hi ha llaurat en un carreu una Creu de Malta.
• Adossat a aquest conjunt i donant entrada a la finca,
• trobem un arc reconstruït pels propietaris amb els materials originals.
• El seu nom es deu amb tota probabilitat a l’ofici d’un dels seus antics propietaris,
• dedicat a la fabricació de cubes de vi ( bótes, en valencià).
• A uns 50 metres en el mateix camí, se situa una xicoteta ermita
• en la qual encara es mantenen la pila d’aigua beneïda i les pintures, situades en petxines i volta.

Torre Cacholí

• Està situada en el Camí de la Creu de Pedra a Sant Joan.
• El seu nom es deriva de la valencianizació del cognom d’origen francés Choli,
• la casa de Choli (Ca Choli en valencià).
• El conjunt arquitectònic està compost per una torre defensiva del segle XVII,
• un habitatge annex i una xicoteta capella amb espadanya.
• Consta de soterrani, dues plantes i terrassa plana.
• L’escala original helicoidal comunica les dues plantes. La rematada superior és una cornisa.
• És de propietat privada, des de fora només podem veure la part alta de la torre.

Torre Boacio, Don Vincent o Villa García

• Està situada en el Camí de la Creu de Pedra a Sant Joan.
• El conjunt arquitectònic està constituït per una torre defensiva del segle XVII,
• la casa primitiva, un celler en ruïnes i un jardí.
• La torre té 3 pisos i semisoterrani, amb una altura total de 13,20 m.
• En un dels laterals, la torre tenia un escut heràldic amb el nom del primer propietari
• i l’any de la seua construcció: «El Capità Domingo Boasio, familiar del Sant Ofici,
• hixo fabricar aquesta la seua torre. Any 1.689».
• En l’actualitat pertany a Sr. Vicente Sala, propietari de la Finca l’Administradora
• situada enfront del conjunt torre-casa de Villagarcía, cognom de l’antic propietari,
• Don Vicente Villa García.

Torre Soto

• Està situada en el Camí de la Creu de Pedra a Sant Joan, en contacte visual
• amb la Torre del Monestir de la Santa Faç, a l’altre costat de la N-332.
• El conjunt arquitectònic, consta d’una torre defensiva del segle XVII, una casa annexa i un celler.
• Va pertànyer a la família Scorcia (Comtes de Soto Amé, d’ací el seu nom)
• procedents de la República de Gènova.
• Posteriorment va ser adquirida pel seu actual propietari al costat de la Torre Albereda, situada en la mateixa finca.
• Destaca l’escut heràldic de la façana, els balcons, la bella reixeria,
• la inscripció “El Soto” a la porta d’accés a la finca i una “S” emmarcada amb una “A”
• en un cercle en les finestres de “buche de colom”, que donen al camí i la carretera.
• En dos de les seues cares es poden veure les restes de sengles rellotges de sol i
• se sap que a més va tindre una campana, amb la qual s’avisava en cas d’atac dels pirates.

Torre Santa Faz

• Aquesta torre defensiva del segle XVI, forma part del Monestir de la Santa Faç.
• La seua funció principal era donar recer als religiosos i habitants del caseriu, en cas d’atac.
• Per la seua gran grandària, estava preparada per a tindre de manera permanent una guarnició de soldades.
• En aquells temps tenia un pont llevadís que comunicava amb el monestir.
• Destaquen els 4 garitones que rematen les cantonades, detalls d’una gran bellesa constructiva
• molt diferents a la resta de les torres.

• Monestir de la Santa Faç

Arco Neomudéjar de Rumelia

Arribats a aquest punt, ens sorprendrà l’estructura que sosté a l’Arc Neomudéjar de Rumelia,

un dels models constructius que adornaven l’entrada a una de les finques vinculades a les Torres de l’Horta d’Alacant,

patrimoni cultural i defensiu dels segles XVI i XVII,

enfront de les incursions dels pirates que arribaven a les nostres costes.

Mirador de Las Torres de L´Horta d´Alacant

Torre de les Paulines

• El conjunt arquitectònic, consta d’una torre defensiva del segle XVI,
• un gran pati i una casa annexa que ha tingut diversos usos: casa de labor,
• convent de religioses (d’ací el seu nom), oficines i un restaurant. En l’actualitat es troba tancada.
• Destaquen els merlets acabats en punta que coronen la terrassa,
• sent les quatre de les cantonades una mica més altes que les altres.
• El seu interior està dividit en quatre nivells, amb escassos i reduïts buits a l’exterior,
• en forma d’espitlleres i una xicoteta finestra.
• Per a accedir a la finca s’ha construït un mur amb entrada en arc de mitja punta,
• en la part superior de la qual figura el nom de la torre.

Torre Ferraz

• Aquest conjunt arquitectònic està situat en la Plaça Sant Roc de Mutxamel
• Consta d’una torre defensiva del segle XVI-XVII, una casa annexa i un bell jardí.
• Aquesta casa pairal va pertànyer a la família Ferraz Alcalá Galiano, Marquesos d’Amposta.
• Té 3 plantes comunicades per una escala de caragol, una finestra de llinda i una gàrgola.
• Destaca el gran escut nobiliari situat en la part superior de la porta d’entrada a la finca
• i un enorme ficus que li ofereix protecció en els últims anys.

Torre de Mutxamel

• Aquesta torre defensiva del segle XVI, és la pròpia torre campanar de la Parròquia del Salvador de Mutxamel.
• Està constituïda per una planta baixa i quatre pisos amb motlures entre ells,
• rematada per una cornisa i pinacles.
• Té una escala helicoidal que gira unes vegades en un sentit i altres al contrari,
• per a dificultar l’atac en cas d’assalt, en haver de canviar de mà per a protegir-se.
• Presenta també diverses espitlleres, una coberta voltada i signes lapidaris amb matisos gòtics.
• En una de les seues cares pot apreciar-se un grafit descobert recentment.

Parroquia de El Salvador

Principal temple religiós de Mutxamel,

la construcció del qual el 16 de febrer de 1513 suposa finalitzar amb les visites religioses al poble de Sant Joan.

La seua finalització no va tindre lloc fins a un segle després i va ser dedicat a l’advocació d’El Salvador.

• Parroquia d'El Salvador

Torre Ansaldo

• Aquest conjunt arquitectònic consta d’una torre defensiva del segle XVI,
• una casa, un estable, un celler en el semisoterrani i una capella.
• En la part posterior de la casa existia una gran bassa d’aigua, corrals i diverses almàsseres.
• Completaven la finca extensos horts d’oliveres, garroferes, figueres, ametlers i fruiters,
• regats amb l’aigua procedent de la hijuela de Ansaldo, integrant de la xarxa de séquies de l’Horta d’Alacant.
• S’ha reformat totalment en els últims anys,
• destinant-se el seu ús com a Centre d’Interpretació de l’Horta d’Alacant i la Música.
• La torre és massissa en la seua planta baixa i s’accedia a l’interior mitjançant una escala manual
• que comunicava amb la primera planta, d’aquesta manera es millorava la defensa de la fortalesa en cas d’atac.
• Compta amb diverses espitlleres a diferents nivells en totes les seues façanes.
• La finca rep el seu nom de la família Ansaldo
• que procedia de Gènova i va arribar per primera vegada a Alacant durant La Reconquesta en el segle XIII.

• Torre Ansaldo

Ermita de Santa Ana

La construcció de l’Ermita de Santa Ana manca pràcticament de motius ornamentals,

la seua façana noble realitzada en cadirat vaig posar un relleu que presumiblement representa als Sants Abdon i Senen.

• Ermita Santa Ana

Torre Salafranca

• El conjunt arquitectònic està format per una torre defensiva del segle XVI,
• diverses cases adossades, un aljub i una bassa. Molt a prop es troba l’ermita de Santa Ana,
• que va formar part de la finca en aquells temps.
• La torre està emplaçada en el Camí del Serení,
• una via medieval que deu el seu nom a la finca al costat de la qual es troba
• i que fa referència a un tipus d’embarcació lleugera.
• Té una altura de 10 metres, dividits en planta baixa i dues altures, rematats amb una terrassa.
• La seua base és atalussada i els murs de cadirat arriben a superar el metre de grossària.
• En una de les seues façanes compta amb un escut nobiliari, pertanyent a la família d’homònim nom.

Torre Bonanza

• Aquest conjunt arquitectònic el componen una torre defensiva del segle XVI i
• una casa adossada en dues de les seues quatre cares.
• Es troba en la confluència de dos camins històrics, el Camí del*Serení i el Camí de Lloixa,
• vies medievals ja esmentades en antics documents allà per l’any 1300.
• Pertany a la família Pascual de Bonança que actualment encara continuen vivint en ella,
• la qual cosa ha permés mantindre el conjunt en un impecable estat de conservació.
• En la façana principal es pot apreciar l’escut nobiliari pertanyent a la família.

Torre de la Cadena

El conjunt arquitectònic està format per una torre defensiva del segle XVII

(pel seu talús en forma de plint, característica principal de les torres perifèriques d’aqueix segle),

una casa adossada i un arc neoclàssic que servia d’entrada a la finca. està situada en el Camí de la Cadena

(hui dia ocupat per un dels aparcaments de l’hospital), d’ací el seu nom.

Es disposa en tres plantes, una rematada superior en forma de cornisa i una xicoteta garita d’accés a la terrassa.

Hi ha diverses obertures (algun amb balcó) i dos rellotges de sol (tradició que comparteix amb altres torres).

La finca va pertànyer a la família dels Comtes de Casa-Rojas.

Aquesta família procedia de la ciutat de Burgos i van tindre un paper crucial en la conquesta de l’A el-Ándalus.

Torre Nicolau o Alameda

• El conjunt arquitectònic està format per una torre defensiva del segle XVI atalussada de quatre altures
• i un semisoterrani voltat amb una espitllera, una casa de dues altures amb grans arcades i un vestíbul,
• dos cellers, una bassa circular i un gran jardí.
• Està situada en el Camí de Benimagrell i a causa de l’altura dels murs que l’envolten,
• no és possible veure-la des de l’exterior.
• En la clau de l’arc d’accés a la finca, es trobava (fa uns anys desaparegut) l’escut dels Escorcia,
• comerciants genovesos que es van instal·lar a Alacant a mitjan segle XVI.
• Un dels seus noms es deu al fet que el Comte de Soto Amé (propietari també de la Torre Soto),
• ostentava el títol nobiliari de Vescomte d’Albereda.
• A més és coneguda com a Torre Nicolau, cognom de l’anterior amo de la finca.

Torre Juana

• El complex arquitectònic consta d’una torre defensiva del segle XVII,
• un habitatge adossat a aquesta amb diversos balcons i un rellotge de sol, un gran jardí,
• una capella del segle XIX d’estil neoclàssic i se sap que antigament disposava d’un ampli celler en el semisoterrani,
• sobre la qual estava la cambra o assecador.
• Està situada en l’històric Camí de la Cadena.
• La torre de tres plantes acaba en terrassa i queda envoltada a diverses altures per elements de l’habitatge.
• Ha sigut modificada per a ús residencial i no s’aprecien elements primitius defensius (espitlleres)
• ni estructurals (escala de caragol).
• La nova escala d’accés a les plantes es va realitzar fora de la torre,
• servint igualment per a l’habitatge que es prolonga cap a les plantes.
• El seu propietari inicial va ser Sr. Pascual de Bonança, que també ho era de la torre del seu propi nom.
• Actualment, aquest conjunt arquitectònic és la seu d’una comunitat d’empreses tecnològiques,
• compromesa amb la sostenibilitat i projecció de les nostres arrels històriques, culturals i patrimonials.
• Té connexió visual amb la Torre Bosch.

• Torre Juana

Torre Bosch

• Aquest conjunt arquitectònic posseeix una torre defensiva del segle XVI,
• una casa annexa, una xicoteta capella, un celler i un pou en el vestíbul.
• Igual que les torres La Cadena i Juana, es troba en el Camí de la Cadena.
• Des d’ací es tenia accés per un camí (desdibuixat hui dia per la construcció de diverses urbanitzacions)
• que arribava fins a les torres Plácida, Mitja Lliura i Xiprer.
• La torre va pertànyer originalment a la família de Marquesos del Bosch, d’ací el seu nom actual.
• Té 2 altures acabada amb una terrassa i exteriorment no s’aprecien elements defensius com a espitlleres,
• matacán, merlets, etc.
• Actualment el seu ús està destinat a grans celebracions

Torre Plácida o Plàcia

• Aquesta torre defensiva del segle XVII,
• mostra vestigis de l’habitatge modern que va tindre annexa en els anys 80 del passat segle.
• Disposava de celler i cambra.
• Està situada en solitari, envoltada de bungalows i tancada després d’una tanca metàl·lica.
• Està situada en el Camí del Ciprer (molt desdibuixat hui dia), en línia amb les torres Mitja Lliura i Ciprer.
• Aquesta torre i la de Mitja Lliura, juntament amb la Torre Rizo (desmuntada)
• serien les més pròximes a l’antiga marjal (zona del camp de golf).
• S’especula que el seu nom prové d’una hereua anomenada Plácida Mingot,
• pertanyent a una de les grans famílies propietàries de terrenys en La Condomina.
• Existeix una polèmica creada entorn del trasllat de la torre a un altre emplaçament,
• des de la nostra associació entenem que el patrimoni que atresora hauria de respectar-se
• i condicionar el lloc on actualment està situada.

Torre Mitja Lliura, La Granja o La Finca

• El conjunt arquitectònic està compost per una torre defensiva del segle XVI de base atalussada,
• una casa annexa i un aljub en el soterrani.
• Està situada en el Camí del Ciprer, entre la Torre del Xiprer (amb la manté contacte visual) i Torre Plácida.
• El soterrani (originàriament un aljub) és voltat i des d’ell naix una escala helicoidal
• (una gran part de la mateixa és l’original) fins a la terrassa superior.
• En la segona planta podem trobar uns grafitis d’embarcacions (d’aquella època) molt ben conservats.
• En les seues façanes s’aprecien diverses espitlleres i diversos buits.
• En els últims anys els amos s’han preocupat de retornar al seu estat inicial,
• alguna d’aquestes espitlleres, encegades per anteriors propietaris.
• La terrassa està envoltada de paraments verticals, des d’on hi ha unes meravelloses vistes de la Condomina
• i altres torres pròximes com la del Xiprer.
• Disposava d’una gran bassa per a reg i un pou per a extracció de la “aigua de naixement”,
• procedent de la capa freàtica del subsol.
• El seu nom es deu al sobrenom de l’anterior propietari, el “oncle Mitja Lliura”.
• Anteriorment la casa es deia “Granja de la *Condomina”,
• per la qual cosa també se la coneix amb el nom de la Granja o La Finca.

Torre El Ciprés

• El conjunt arquitectònic es compon d’una torre defensiva del segle XVI acabada l’any 1565
• (com resa la inscripció en la part alta de la mateixa), una casa adossada (derrocada fa uns anys) i una ermita.
• La torre i l’ermita (de propietat privada), es troben completament abandonades i corren el risc,
• si no s’actua urgentment, que puguen esfondrar-se a causa de les clivelles que ja presenten en la seua estructura.
• Està situada en el Camí del Ciprer, d’ací el seu nom, al costat de la Torre Mitja Lliura,
• amb la qual manté contacte visual a causa de la seua proximitat.
• La torre de planta quadrada, té talús, baix i tres pisos,
• i en l’última filera de carreus es pot llegir l’any de la seua terminació, 1565.
• Presenta diverses finestres i una espitllera, així com una xicoteta porta amb arc de mig punt.
• La coberta és plana, transitable i accessible a través de l’escala primitiva, que es conserva en molt mal estat.
• Es tracta d’un dels exemples més rellevants del conjunt de Torres de l’Horta d’Alacant.
• De la casa només queda un tros del mur de la façana principal amb les restes del buit de la portalada d’entrada.

Torre Ferrer

• El conjunt arquitectònic està compost per una torre defensiva del segle XVI i una casa adossada
• (derrocada fa molts anys).
• Està totalment restaurada i no és possible la seua visita.
• L’accés a l’interior només és possible a través d’una porta xicoteta, situada a una certa altura.
• En el seu interior (diàfan) es va col·locar una escala de ferro per a accedir a la terrassa.
• Està situada en el desaparegut Camí de L´Albufereta i per la seua poca altura,
• hi ha la possibilitat que anara desmochada.
• A l’ésser una zona de gran expansió urbanística ha quedat envoltada entre edificis moderns
• i la distància entre la torre i la urbanització confrontant és mínima,
• sense respectar l’entorn de protecció dels monuments històrics.

Torre Castillo de Ansaldo, Don García o Mauro

• El conjunt arquitectònic està compost per una torre defensiva del segle XVI i una casa annexa.
• Aquesta torre rep el nom de Torre Castillo de Ansaldo, Don García o Mauro
• (nom del restaurant annex) i últimament la gent la coneix com a Torre Golf, nom del centre comercial que l’envolta.
• Antigament en la zona existien dues finques, la Finca El Castell i la Finca Ansaldo.
• Per aquest mateix motiu, la torre, l’avinguda on se situa i el pla parcial d’urbanització d’aqueixa zona,
• van ser batejats amb aqueix mateix nom, Castillo de Ansaldo.
• La torre és de planta rectangular, amb talús. Té tres plantes, incloent-hi la base, i terrassa emmerletada (posterior).
• Els seus murs estan revestits amb cadirat en els angles.
• Després de la seua remodelació són visibles algunes troneres en forma de “T”
• i una inscripció de la seua data de remodelació (“1962”) duta a terme pel seu propietari,
• Sr. Fernando García (d’ací un dels seus noms).