Contexto
“L’Horta d’Alacant, entre el mar i la muntanya“
Contingut referencial
Elaboració: Verónica Quiles López
Traducció al valencià: Òscar Banegas Garrido
L’Horta d’Alacant, paisatge de cultiu tradicional de regadiu i secà, constitueix per als alacantins i les alacantines en l’imaginari col·lectiu un dels paisatges culturals més singulars amb els quals s’han identificat durant segles, però també ha sigut un dels més castigats durant l’última centúria, fins al punt que se n’ha perdut pràcticament la identitat.
L’Horta s’estén al nord-est de la ciutat d’Alacant i conserva entre els/les habitants un interessantíssim patrimoni cultural material i immaterial propi de la vida quotidiana, que és sens cap dubte l’ADN de la cultura popular de l’horta alacantina.
En els últims anys, diferents col·lectius es pregunten si és possible la recuperació del frondós verger i el sistema de regadiu tradicional que caracteritzava l’Horta, ja que moltes séquies ja no porten aigua i el camp es troba molt urbanitzat en la major part. Des de TERRA considerem de vital necessitat la recuperació i la protecció dels elements del paisatge cultural conservats com a principals factors dinamitzadors de la comarca.
La històrica Horta d’Alacant es troba a la comarca litoral de l’Alacantí, situada a continuació de la Marina Baixa, en la marxa cap al sud amb la comarca del Baix Vinalopó.
Per descomptat, la paraula horta no ha d’entendre’s ací en el mateix sentit que les hortes o les planes fèrtils que coneixem al nord o al sud de la província d’Alacant, els cabals Xúquer i Segura de les quals porten aigua durant tot l’any.
La històrica Horta d’origen andalusí es troba a la conca baixa del riu de Montnegre i conforma un important paisatge cultural hortolà que va assolir, amb els segles, fins a 3.660 ha de terreny secà amb reg eventual.
El riu naix a la Foia de Castalla i desemboca en el municipi del Campello, i rep diversos noms durant el recorregut de més de 20 km. En el naixement, pròxim a Castalla i fins al pantà de Tibi, s’anomena riu Verd. A partir d’ací canvia de nom a Montnegre aigües avall de la presa a conseqüència del color que pren l’aigua en travessar un mantell de calcàries negres i creua el terme de Xixona. Rep les aigües del barranc de Xixona i, ja al terme de Mutxamel, es desvien íntegrament les aigües per al reg en el primer assut, el Vell, i aquest llit s’anomena riu Sec perquè fa al·lusió a un llit sense aigua.
Una alineació rocosa abraça en forma de ventall per l’interior la conca on s’assenta l’Horta i es poden albirar nombroses serres com el Benacantil, la serra Grossa, el Cabeçó d’Or, l’Aitana, el Puig Campana, la serra de Bèrnia, el Maigmó, el Cantal del Pixaor, l’Alt de la Mosca, la penya de la Moleta, la penya Roja, la Carrasqueta…
L’Horta se situa al camp d’Alacant, que abasta un gran pla litoral quaternari, accidentat a l’oest i al nord per alineacions cretàciques i triàsiques. Té una agricultura de litoral, amb hiverns molt temperats i secs, un factor determinant per a la coexistència de cultius de secà i regadiu. A la zona d’interior corresponen les poblacions d’Aigües, Busot, la Torre de les Maçanes i Xixona. Mutxamel, Sant Joan d’Alacant, el Campello, Agost i Sant Vicent del Raspeig són municipis que fiten amb la ciutat d’Alacant.
Mapa dels municipis que conformen l’Horta d’Alacant. Mapa Contexto. Web TERRA, secció Explora.
L’Horta d’Alacant se centra en la vall sobre l’eix del riu de Montnegre. Es troba envoltada per diverses muntanyes, tossals i llomes cobertes d’espart i altres plantes autòctones, molt preuat a les nostres terres des de temps immemorials per a la confecció d’estris i útils domèstics i, posteriorment, com a matèria primera industrial.
Riu Montnegre al seu pas per Mutxamel. 2021. Imatge de Verónica Quiles.
Al nord hi ha les llomes de Xixí i la serra de Bonalba i la Ballestera; al sud, la serra Grossa i les llomes del Far; al sud-oest, el tossal del Calvari, la lloma del Pi d’Alberola, les llomes del Garbinet i la lloma Redona; al nord-est, els plans de Sant Vicent del Raspeig i tanca a l’est el mar Mediterrani. A més, està envoltada per dos barrancs, el del Juncaret i el d’Orgègia, que desemboquen en la rambla de lo Maldo, a l’Albufereta d’Alacant.
La serra de Maigmó al fons, davant, la finca El Pi i camps amb oliveres, Alacant. 2021. Imatge de Verónica Quiles.
Cal entendre que l’ecosistema d’aquest ambient s’ha modificat durant el temps. En època medieval s’hi podien contemplar ramats de cérvols en els boscos, les dues coses hui inexistents. En l’actualitat, aquest ecosistema està format per un ampli conjunt d’éssers vius. En aquestes muntanyes es pot trobar la flora silvestre de plantes aromàtiques, algunes amb propietats medicinals i curatives i que han sigut utilitzades per generacions de famílies des de fa segles, com és el timó, el tomaní o la cabeçuda, el rabet de gat, el romer, la regalíssia, el margalló, l’arç negre o l’aranyoner, la ginesta, la sabina, el ginebre, el llentiscle, la coscolla…
Planta de regalíssia. Horta d’Alacant. 2021. | Planta de romer. Horta d’Alacant. 2021. Imatges de Verónica Quiles.
I entre la fauna silvestre, hi abunden les raboses, els porcs senglars, les perdius, les guatles, els teuladins, aus rapinyaires nocturnes i diürnes, les cuetes, els capellans, els pit-rojos, les puputs, els verderols, les merles, petits rosegadors, les musaranyes, els teixons, els eriçons, els conills, les llebres, els llangardaixos ocel·lats, les sargantanes, les colobres bastardes i les serps blanques. També hi ha comunitats d’ànecs i sarsets, i a mesura que ens aproximem a la costa, hi trobem nombroses gavines i altres ocells.
L’Horta d’Alacant es troba hui difuminada en el territori, ja que ha experimentat contínues transformacions antròpiques, principalment per la parcel·lació i el pas del sòl d’ús rústic a urbà, residencial i industrial, fet que ha minvat la superfície de camp en tots els termes municipals on se situa: Mutxamel, Sant Joan d’Alacant, el Campello i Alacant. A mitjan segle XIX l’Horta comptava amb els caserius de la Santa Faç, Benimagrell, el Poble Nou o el Ravalet de Mutxamel, Lloixa, Tàngel, el Campello, el lloc de la Penya-serrada, el campus de la Universitat Miguel Hernández a Sant Joan d’Alacant i les viles de Mutxamel i el Palamó.
Vista aèria des de la Torre Salafranca de l’ermita Santa Ana (segle XVI) per l’antic camí de Peñacerrada a Santa Faç, hui camí de Sereix. 2021 | Carrer de Sant Vicente a Mutxamel. 2020 | Barri de Benimagrell, Sant Joan d’Alacant. 2021 | Imatges de Verónica Quiles.
La zona regable arranca a partir de l’assut de Mutxamel d’època islàmica que porta aigües pel marge dret per la séquia Major. L’assut de Sant Joan, construït el 1377, rega amb la séquia del Gualeró la zona de cultius més baixa des de Sant Joan fins al mar. En tercer lloc, deixant enmig el de Sant Joan, es construeix a mitjan segle XIX l’assut del Campello, sol·licitat pels habitants d’aquest nucli situat en el marge esquerre, que desvia les aigües per la séquia del de Cerdà. Sense oblidar que, aigües amunt, en un recorregut de 22 km es van construir fins al pantà de Tibi les antiquíssimes quinze preses i molins fariners. A l’altura del caseriu de Montnegre, hui encara podem delectar-nos amb els bells horts entre muntanyes regats per les aigües del pantà.
Abraçant els voltants d’Alacant, hi va haver altra horta de menor extensió també d’origen andalusí, l’Horta de Sueca, hui completament desapareguda, que va minvar a mesura que creixia i s’expandia l’urbs, els camps de la qual van ser regats pels brolladors de la Font Santa i la Goteta, que proveeixen d’aigües dolces la medina musulmana, el raval i la posterior vila, situada en els vessants del Benacantil.
A la zona ponent d’Alacant anomenada l’Espartal hi ha els camps de secà de les partides rurals del Pla de la Vall-llonga, el Bacarot, el Rebolledo, l’Alcoraia, la Canyada, Fontcalent, el Moralet i el Verdegàs. Aquestes terres són més àrides i allí es planta cultiu de secà, principalment va ser cobert de vinyes, i en les bodegues s’elaboren vins des d’almenys el segle XVIII com es testifica en el Manifest de Vi, conservat en l’Arxiu Municipal d’Alacant. Hui podem trobar-hi altres arbres com ara ametlers, garroferes i oliveres. Els camins veïnals, juntament amb els d’aigua, enllacen l’extens paisatge cultural, envoltat d’una multitud de masos i finques d’esplai pròximes als caserius, als llogarets i altres pobles.