L’Horta d’Alacant de l’Alcodrà. Segles XII-XIII

Segles XII-XIII

«L’Horta d’Alacant de l’Alcodrà«

Contingut referencial

Elaboració: Verónica Quiles López

Traducció al valencià: Òscar Banegas Garrido

El naixement de l’Horta d’Alacant i la primitiva xarxa de braçals, ramals i filloles té el seu origen musulmà en el període almohade, entre els segles XII i XIII. A la conca s’assenten nombroses alqueries la toponímia de les quals ha arribat fins als nostres dies amb els noms de Alfadramí, L’Alluser, Alconchell, Benaüt, Ravalet, Lloixa, Benetia, Benialí, Benimagrell, Cotella… Curiosament, en aquesta època, a l’Albufereta tenim constància de l’extracció d’aigües subterrànies mitjançant sénies i el tossal va ser un dels llocs triats per a enterrar els habitants.

Balsa de Orgeja en la rambla de Orgegia, Alicante. 2021. Imagen de Joan Chápuli.
Bassa de Orgeja en la rambla de Orgegia, Alacant. 2021. Imatge de Joan Chápuli.
Detalle de acequias, fuentes e hilos de agua para tierras de huerta en Orgegia.  Dibujo de Antonelli. 1590. P-13-016. Fondos del Archivo de la Diputación Provincial de Castellón. ADPCS. Fondo Condes de Cirat.
Detall de séquies, fonts i fils d’aigua per a terres d’horta en Orgegia. Dibuix de Antonelli. 1590. P-13-016. Fons de l’Arxiu de la Diputació Provincial de Castelló. ADPCS. Fons Comtes de Cirat.

Els musulmans van prendre les aigües del riu de Montnegre des de l’assut Vell, Antic, de les Fontetes o també anomenat assut de Mutxamel, situat  a la partida de l’Almaina del mateix terme. Des d’allí es podia veure tot l’Alfàs o horta musulmana, i els predis seran regats pel marge dret de la séquia Major amb els braçals de l’Alfàs, Albercoquer, Torre o Carnisseria, Racó, Canelles o Lloixa. Pel marge esquerre formarien el braçal de Benissiu o el Conxell i el braçal de l’Aljusser o Benitia. Del partidor del Conxell (emplaçat al Pantanet) i les aigües de la séquia Major es bifurca el primer braçal, el de l’Alfàs, per a regar els camps més alts de les alqueries existents.

Aquest nou sistema va afavorir el terreny de regadiu anomenat pels cristians l’Horta de Dalt, que estava repartit entre el Ravalet i les alqueries del Conxell, Bonyali, Benaüt i l’Aljusser a Mutxamel fins a arribar als camps de l’Almaixada i les alqueries de Sant Joan, Canelles, la Maimona i Lloixa. Les aigües no arribarien a les alqueries de Benimagrell i Beniali, que serien camps de secà. 

Mapa de l’Horta de Alacant d’Alcodra. Segles XII-XIII. Secció EXPLORA – TERRA

Amb l’aladre de rella cultiven tot tipus de fruiters i hortalisses, a més de garroferes, ametlers, figues, oliveres i vinyes, la qual cosa es converteix en la base alimentària d’aquests habitants juntament amb els sembrats i la cria de bestiar d’ovelles i cabres.

La recol·lecció de l’espart es convertirà en una de les principals activitats econòmiques que proliferen a través del comerç pel port de la medina Laqant. Els productes viatgen en carros pel camí vell de Sant Joan o utilitzant el camí de Mutxamel, que travessava l’alqueria de Lloixa sense passar per Sant Joan. La medina Laqant se situa en el vessant marítim del Benacantil amb l’imponent castell a la part més alta de la muntanya, que dominava tot el territori. L’urbs, a l’eixida per la portaFerrissa i el raval, estava envoltada d’una horta menor anomenada Horta de Sueca,que era proveïda d’aigua dels brolladors de la Font Santa i la Goteta. 

Infografía Madina Laqant. Siglos XII-XIII. Autor Pedro Mas

Infografia Madina Laqant. Segles XII-XIII. Autor Pedro Mas.